buy lasix http://all-treatment.org/buy-levitra-vardenafil/ http://all-treatment.org/buy-viagra-sildenafil-citrat/ isotretinoin online buy cialis online
16 abr. 2009

Dos paisatges realistes de la Serra de Crevillent

Author: elmanu | Filed under: Artística, Obres

Tot i que som conscients que hi existeixen varies obres vuitcentistes en que Crevillent apareix representat d’una manera romàntica, fruit de que, al segle XIX, la península ibèrica es va convertir en un lloc predilecte i destinació de molts artistes d’aquesta centúria pel seu caràcter arabesc, folklòric i els seus contrasts de paisatges, sempre resulta gratificant alhora que curiós i sorprenent, trobar-se, entre els fulls del catàleg d’una exposició dedicada al pintor realista Carlos de Haes, dues obres en que la serra del nostre poble apareix representada endins d’una ampla mostra de paisatges que l’autor va realitzar al llarg de la seua vida.

Carlos de Haes va ser un pintor espanyol d’origen belga, enlairat en la corrent del realisme, que va arribar a ser el més important pintor espanyol de la pintura paisatgística del segle XIX. Nasqué a Brussel·les en 1826 i als nou anys s’establí a Màlaga, junt amb el seu pare, per començar el seu aprenentatge artístic. Cap a meitat de segle però, tornà a Bèlgica per acabar de formar-se com a pintor de paisatge fins que, en 1855, tornà novament a Màlaga.

En 1857 aconseguí una plaça com a catedràtic de Pintura de Paisatge en l’escola de la Reial Acadèmica de Belles Arts de San Fernando a Madrid, que li va permetre desenvolupar i transmetre el seus coneixements i plantejaments filosòfic-artístics. En veritat, aquests pensaments sobre el tractament del paisatge van ser una de les causes que provocaren el seu gran dinamisme vital, agafant esbossos i realitzant obres de major i menor formant (més de quatre mil al llarg de la seua vida), durant els periples que el dugueren arreu de la península, la costa atlàntica de França i els Països Baixos.

Carlos de Haes, amb unes teories oposades a les de l’època romàntica anterior, considerava que: “la fi de l’art és la veritat que s’hi troba en la imitació de la naturalesa, font de tota bellesa, per la qual cosa el pintor ha d’imitar el més fidelment possible la naturalesa, ha de conèixer-la i no deixar-se portar per la seua imaginació.” No obstant això, de Haes també afirma que cada persona contempla d’una manera única la naturalesa i que, per tant, no és tan sols un imitador. És partidari que el treball del natural siguen els esbossos i que l’acabament del llenç es faça al taller.

Així, seguint aquest mètode, el pintor mostrava els seus paisatges com un element més real i fidel que no pas el romanticisme tot i que, amb l’experiència tècnica adquirida i l’aparició de l’impressionisme sobre la dècada de 1870, la seua pinzellada es va fer més solta i empastada.

A partir de 1884 es desconeixen obres realitzades per Carlos de Haes degut a una infermetat que debilitava el seu organisme dedicant-se exclusivament, a partir d’aquests moments, a la docència acadèmica de l’Escola Superior fins a tres anys ans de la seua mort, ocorreguda en Madrid, en 1898.

Com ja hem comentat anteriorment, el seu àmbit pictòric abraçà des de la península fins als Països Baixos; durant la seua estada en Màlaga, els viatges que realitzava eren de forma estival i per la meitat sud peninsular sent, durant les últimes tres dècades de la seua vida, quan viatjà fins a la seua terra natal, passant pels sistemes muntanyosos del nord peninsular i la costa atlàntica francesa.

Tot i que són les muntanyes i la mar els seus llocs predilectes on va fer les seues obres, també s’endinsà en l’altiplà castellà i, en l’estiu de 1861, va recórrer les terres alacantines d’Elx i Crevillent realitzant una gran quantitat de quadres amb una mateixa tipologia formal, un format horitzontal panoràmic amb la divisió lumínica, en dues parts del llenç, per diferenciar terra i cel.

Així, d’aquesta estada estiuenca seleccionem les dues obres en que la nostra serra hi apareix representada. Es tracta dels quadres anomenats Palmeres d’Elx i Posta de sol. Totes dues pertanyen actualment al fons del Museo del Prado i són obres de petit format realitzades a l’oli però amb un suport anòmal. Palmeres està pintat sobre cartró mentre que Posta de cel ho està sobre paper adherit al llenç.


La composició pictòrica de Palmeres d’Elx mostra un paisatge àrid, propi d’aquestes comarques, amb les muntanyes sense vegetació i un terra sec amb matolls, oliveres i palmeres sota un cel ras, amb l’excepció d’algun núvol baix sobre les muntanyes.

En un primer pla, a la dreta de la imatge, apareix una casa rural del camp d’Elx, de planta rectangular i coberta a una aigua amb un pati interior en la part posterior de la casa i, molt possiblement encara que no hi apareix al quadre, amb uns corrals a l’altra banda del pati. S’aprecia una ximenera tronc-piramidal, unes petites finestres quadrades i una porta amb llindar resguardada per un porxo realitzat amb canyís i fulls de palmera.

L’edificació tradicional s’obri a un camp verge, sense cultivar, on l’única vegetació existent s’hi troba a uns matolls (tamarits, soses, etc.) que s’amuntonen en un menut resguard format per una petita elevació de terreny. Sobre la part posterior d’aquesta, i marcant la línia horitzontal que delimita el plànol davanter amb el paisatge, hi ha una extensa plantació d’oliveres de la que sobresurten i s’alcen els estilitzats troncs i fulls de les palmeres.

Aquestes, s’hi troben disperses al llarg de la panoràmica exceptuant una aglomeració en la part oriental de l’obra però, a més d’això, són l’element que uneix la part inferior del llenç, el terra, amb la part superior, el paisatge llunyà i celeste.

Carlos de Haes utilitza la tècnica anomenada sfumato per a realitzar el paisatge de la Serra de Crevillent. Es tracta d’anar difuminant, progressivament i col·lateral, la relació entre el paisatge i la seua llunyania ja que, quan més llunyà s’hi troba, més blau i menys detallista es representa el paisatge. És la tècnica pictòrica d’allò que fa l’ull humà; recordem quan, arran el fort calor estiuenc d’aquestes terres -la basca-, el paisatge que observem va desapareixent conforme és més lluny.

Així, en la part posterior de la casa rural, trobem la Serra de Crevillent escarpada, amb forts barrancs i sense vegetació aparent, tal i com l’observem des del poble. La representació al llenç ens fa observar aquells llocs tan coneguts per nosaltres: la Vall des Pins, la Vella, el Campanà, el Sant Juri o el Picatxo.

Al seu costat, un fort descens de la serralada, el cim de l’Algüeda i, sobresurtint per darrere d’ell, la Serra de la Pila. Continua el sistema muntanyenc en direcció sud-oest cap a Múrcia, ans però, un nou pic s’alça cap el cel entre palmeres, l’alt de l’Agudo i, finalment, ja en terres murcianes i molt difuminat, la serra del Cantón, al terme d’Abanilla.

Sobre aquestes muntanyes i dotant al blau del cel ras moviment, van apareixent gradualment uns dèbils i prims núvols blancs que doten a la composició de calma i harmonia. Aquests núvols però, presenten una pinzellada pastosa i dinàmica, al contrari que la resta de paisatge, on tot és més detallista i delicat. Ben al contrari ocorre en la segona obra de De Haes esmentada, Posta de sol, on és el primer plànol el que presenta una pinzellada més dinàmica i lliure.

L’obra mostra la mateixa divisió de cel i terra que Palmeres però amb varietats cromàtiques, ja que s’hi representa una posta de sol i una composició que es mou d’esquerra a dreta. Al primer plànol s’hi pot observar un camí de terra clara amb pedres de gran tamany delimitant-lo. Darrere d’ell, el terra pren un color més fosc i una vegetació composta per matolls. Sobre açò, un bancal d’oliveres talla l’horitzó. Són oliveres esveltes i robustes, amb gran frondositat, i uns troncs grossos i corbats, típic de les oliveres que han superal la cinquantena d’anys.

La Serra de Crevillent apareix en la mateixa línia que elles, amb l’sfumato adés esmentat, a la dreta de la imatge. La localització del llenç podria trobar-se prop al Barranc de Sant Gaitano, pel tipus de forma que prenen el Picatxo i el Sant Juri.

El cel, per la seua banda, sembla encès en foc per la caiguda del sol per l’horitzó; una gran circumferència roja ataronjada ho reflecteix així. A poc a poc, conforme la mirada eleva la vista, el cel es torna en un taronja  verdós a través de la minuciositat plàstica del pintor.

Són, Palmeres i Posta de sol, dues obres en que la nostra serra s’hi representa pictòricament endins d’uns paisatges on, Carlos de Haes, va saber plasmar tot l’encant i l’ambient del paisatge llevantí del sud d’Alacant. Són dues obres realistes en que, a l’igual que en la gran majoria de composicions de l’autor, es mostra un paisatge assossegat i tranquil, obert a la planícia en calma del Baix Vinalopó i a la muntanya bressol de bandolers i civilitzacions, la Serra de Crevillent.

Bibliografia

GUTIÉRREZ MÁRQUEZ, Ana, Carlos de Haes en el Museo del Prado, Catàleg de l’Exposició, Museu de BB.AA. de València, 2004

REYERO, Carlos i FREIXA, Mireia, Pintura y escultura en España, 1800-1910, Madrid, ed. Cátedra, 1999

Carlos de Haes – Wikipedia, la enciclopedia libre: http://es.wikipedia.org/wiki/Carlos_de_Haes

Leave a Reply