buy lasix http://all-treatment.org/buy-levitra-vardenafil/ http://all-treatment.org/buy-viagra-sildenafil-citrat/ isotretinoin online buy cialis online
1 juny 2012

A luta dos bairros camararios

Author: elmanu | Filed under: Obrerisme, Obres

YouTube Preview Image

Quan es van construir les fàbriques a Porto, fa més de cent anys, anigueren cap a la ciutat molts treballadors. Eren ells els que ho produïen tot, era a costa del seu treball que els patrons aconseguien diners per construir més fàbriques. I la ciutat va augmentar.

Cap a on van anar a viure els seus operaris?. Als seus patis, que a penes servien per a gallines i flors, els senyors de les fàbriques van construir les “illes” (1). Quantes més cases, més guanyaven, quant més petites, millor. Va ser un bon negoci.

En 1936, la meitat de la població de Porto viu en illes, els treballadors viuen en les traseres dels senyors, sense aigua, ni aire, ni sol, ni retrets; les illes són un centre de malaltia i de misèria. La malaltia s’agarra i els senyors tenen por. La misèria no és bonica i als senyors no lis agrada l’espectacle. L’ajuntament es troba obligat a fer qualsevol cosa.

En 1958 és aprovat el Pla de Milloraments, les illes són demolides, comencen a fer-se barris cap on seran translladats els seus habitants. Els senyors queden contents perquè les illes rendeixen poc i els terrenys s’hi troben novament lliures, però ara, no són gallines ni flors, són pisos nous el que es contrueix i que rendeixen més. Les rendes són cares i són els rics els que poden viure. I els habitants de les illes van cap als barris, a pesar de les noves cases tenir sol i quarto de bany, són molts els casos de resistència, freqüentment la policia intervé. Els habitants no tenen dret a indemnització ni poden elegir el barri que més lis agrade. Els separen de la família i dels amics, la comunitat d’illa és destruida. Les persones desconfien, i tenen raó!.

Els barris tenen que complir unes normes, haurà un fiscal que entra a les cases, que conta les persones que allí hi viuen, que pren nota dels desemborsaments que ells van fer a la seua costa, que busquen els gats sense llicència, les gallines clandestines… la infracció del regulament implica multes, transferències de barris, deshaucis. El deshauci no té recurs.

Les primeres lluites són contra els deshaucis; en setembre del 73, al barri de Pasteleira, per primera vegada es protesta col·lectivament contra el deshauci. En São João de Deus, en novembre del 73, els habitants impedeixen un deshauci: la camioneta que transportaria el mobiliari per a la gossera (doncs era per a la gossera que eren transportats els deshauciats i els seus béns), eixa camioneta, aquesta volta, va anar buida.

El 30 d’abril del 74 (2), els habitants de sant Joao de deus prenen la paraula i elaboren el primer quadern reivindicatiu. Es va iniciar un moviment dels bairros camararios (2) que en poc temps, arrastren a la majoria dels barris…

Notes:

1. El terme illa, al contrari que en català on es pot designar a qualsevol barri, a Portugal el mot es designa tan sols a uns barris obrers de la ciutat de Porto. Aquestes illes es caracteritzaven principalment per desenvolupar-se al voltant de patis i crear consciència comunitària. Per a més informació, vegeu l’entrada a la Viquipèdia (en portugués)

2. Cinc dies després del vint-i-cinc d’abril o dia de la Revolució dels Clavells

3. Els anomenats bairros camararios són aquells barris fomentats per la Câmara; és a dir, l’ajuntament o el govern de la câmara. La traducció més adequada és la de barris socials amb vivendes de protecció oficial. Noteu la diferència entre un barri social (o camarario) i una illa.

 

Font audiovisual: “A luta dos Bairros Camararios” del grup GAC – Grupo de Acção Cultural, endins del disc A cantiga é uma arma de l’any 1976

 

Leave a Reply