buy lasix http://all-treatment.org/buy-levitra-vardenafil/ http://all-treatment.org/buy-viagra-sildenafil-citrat/ isotretinoin online buy cialis online
14 jul. 2012

L’Ajuntament de Crevillent rehabilitarà l’Hospital Antic

Author: elmanu | Filed under: Artística, Pensament

Vista de l’immoble

Segons acta de la sessió plenària del 2 de maig de 2012 a Crevillent, el consistori rehabilitarà l’Hospital Antic. Després d’una moció presentada per la coalició Esquerra Unida – Esquerra Republicana, recolzada per la coalició Compromís i PSOE, l’equip de govern del PP va deixar de banda les diferències polítiques per un bé comú com és la conservació d’un element patrimonial tan important com és l’antic hospital de la vila.

Res més lluny de la realitat, el cartell que des de fa anys es troba davant la façana de l’immoble, on s’advoca la seua rehabilitació i cessió, serà un fet en qüestió de pocs mesos.

Però l’actuació es realitzarà seguint els paràmetres que segueix el govern municipal des de fa disset anys, va concloure el regidor. Transformant aquestes paraules per al públic, el que el regidor va voler dir és que, on avui s’alça l’Hospital Antic, en un futur proper ens trobarem en un solar ple de soses o un aparcament de cotxes i, més endavant, en un jardí sense a penes vegetació.

Vista del claustre

Fa anys va eixir una notícia a la premsa (de la qual no recorde ni l’any ni la font, i a l’hemeroteca digital no s’arriba fins aquella data), on es parlava que l’hospital seria enderrocat totalment, preservant el seu claustre al bell mig d’un parc. Fantàstic! –Vaig pensar al seu moment–,  enderrocaran tot un edifici emblemàtic i deixaran un pati obert columnat (que això és el que realment és un claustre). O ara bé, tal vegada deixaran només les columnes, a mena de ruïna romana? Crec que això és el que millor s’adequa a les necessitats fisiològiques del nostre alcaldable.

Més en actualitat, el nou Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU d’ara endavant) aprovat al voltant d’un any, reservava diverses sorpreses al nostre hospital: d’estar-hi inclòs al catàleg de béns protegits municipals a l’anterior PGOU, passa actualment a no ser-hi res dintre d’aquest catàleg; ha desaparegut per complet! (com molts altres béns immobles, tot s’ha de dir). Per tant, l’Hospital Antic queda a l’empara i totalment desprotegit davant d’aquestos sicaris de la destrucció.

Façana lateral

Per refrescar encara més la memòria, a la Carta de Venècia de 1964 signada per l’ICOMOS defineix clarament que la conservació i la restauració de monuments constitueix una disciplina que abraça totes les ciències i totes les tècniques que poden contribuir a l’estudi i la salvaguarda del patrimoni monumental, tant de l’obra d’art com del testimoni històric. (1) La rehabilitació, per la seua banda, és “habilitar novament o restituir a algú o alguna cosa al seu estat antic”. (2) Com es pot observar, cap d’ells correspon a l’acte més emprat pels governants locals: destrucció. El mal ús del llenguatge artístico-tècnic desemboca en uns errors inqüestionables i, si més no, que s’ho pregunten al Pont Vell, Els Pontets, a l’ermita dels Anouers i d’altres exemples, perduts i oblidats de ser conservats.

Ja per concloure, i per referir-nos al plenari esmentat al principi de l’article, el PP va votar en contra de la protecció de l’Hospital Antic, així com també es va negar a tornar-lo a catalogar com a bé protegit del PGOU. Per tant, va votar a favor de la destrucció del nostre patrimoni, d’esborrar el nostre passat cultural i de reescriure la història de tot un poble sobre uns documents antics.

I no tenen cap dret, ni ells ni ningú, a esborrar ni un sol eslavó de la nostra història col·lectiva; no ho fan per la glòria de déu, ho fan per la seua supèrbia, pels seus collons i ovaris. Ho fan per que no han aconseguit el seu somni de convertir un poble de fusta en un de marbre, i això els pica un ou.

 

P.D. On heu amagat la placa commemorativa de 1960 sobre el centenari de la construcció de l’hospital? Per ventura teniu por que la gent puga veure que enderrocareu un edifici datat, com a mínim, de meitat de segle XIX?

 

Notes:

1. Carta de Venècia de 1964, ICOMOS, Articles 2º i 3º

2. Diccionari de la Llengua Española, RAE, Vigèsima segona edició

Leave a Reply