buy lasix http://all-treatment.org/buy-levitra-vardenafil/ http://all-treatment.org/buy-viagra-sildenafil-citrat/ isotretinoin online buy cialis online
29 maig 2013

La cara oculta dels tinglados de València

Author: elmanu | Filed under: Contemporaneitat, Patrimoni Industrial, Pensament

Durant les primeres dècades del segle XX, el port de València va experimentar un canvi notable en totes les seues instal·lacions portuàries. És en aquesta època quan es comença a aplicar el Plan d’ampliació del port ideat per Manuel Maese i es construeixen els principals edificis que atorguen a la dàrsena interior el rostre estètic que s’ha conservat fins als nostres dies. Entre aquestes arquitectures es troben elements tan emblemàtics com l’antiga estació marítima (també coneguda com l’edifici del rellotge), els docks comercials i, sobretot, els tinglados de mercaderies, dels quals aprofundirem en el present article, arran una recent publicació editada per la Càtedra Demetrio Ribes sobre el seu primer centenari.

tinglado_barques

Imatge típica del port a principis dels anys 30

Els tinglados són, essencialment, espais coberts on emmagatzemar la mercaderia i deixar-les a l’aixopluc de les inclemències climàtiques ans de ser importades o exportades. De fet, el propi mot de tinglado, el qual prové del francès antic tingle, és definit com a “barra quadrada, llarga i estreta, emprada per a plenar un buit entre dues taules” segons el diccionari de Moyen Français. Indagant per la xarxa, vaig trobar que els tinglados són anomenats baraques a França, agafant el mot català de barraca. Una vegada més la translació de vocables entre llengües resulta fascinant.

Els primers tinglados construïts al port de València n’eren sis, tots sis situats a la riba de la primitiva dàrsena interior, encara que dos d’ells (l’1 i el 6) es trobaven als molls transversals que l’emparaven. Alhora, aquests dos tinglados divergien estilísticament i estètica dels quatre restants, tenint una decoració molt més pobra i robusta que no els altres, els quals destaquen per la seua ornamentació eclèctica basada en motius modernistes sobre la mar i el treball.

tinglado_portada

Portada del llibret dedicat als tinglados

De tots sis, avui en dia tan sols en queden tres en peu, ben bé la meitat. Els situats als molls transversals (1 i 6) així com el número 3, foren enderrocats en la dècada dels 60 i 80 respectivament. La causa dels dos primers la desconeixem però, el tercer, fou demolit per construir al seu solar la nova estació marítima, conclosa en 1983. Els tres tinglados supervivents (el 2, 4 i 5) es mantenen en peu, encara que el seu voltant ha estat modificat completament. I és aquí on volem fer un incís sobre la publicació adés esmentada sobre el centenari dels tinglados.

A d’ella, els autors es mantenen amb una escriptura correcta, sense escletxes, tant que sembla mentida que s’haja de veure quasi en mira telescòpica, i de manera molt subtil, les crítiques realitzades cap als “grans esdeveniments” que modificaren per sempre l’aspecte de la històrica dàrsena interior del port i, per ende, la dels propis tinglados.

Però comencem des del principi. Quan València fou elegida seu de la 32ª America’s Cup en 2003, en realitat estava anticipant-se el principi de la fi de la dàrsena interior tal i com havia estat projectada primordialment. Eren temps de bonança, Camps i Rita com a binomi inseparable i indestructible es mostraven exultants, altius, poderosos. Poc temps després es va anunciar que la Fórmula 1 també arribaria a València, en un circuit urbà al més pur estil Montecarlo, un lloc ple de glamour i d’ubèrrims, ferraris, xulos i meuques de luxe. I això és el que volien fer de València… mentre creien que podien. La 32ª America’s Cup es disputaria quatre anys després, en 2007 i, l’any següent, tindria lloc el primer Gran Premi d’Europa al Valencia Street Circuit. Cara al port i al seu patrimoni portuari, no se què hi va ser pitjor, si una cosa, o l’altra. Moltes foren les actuacions aberrants sobre la dàrsena però, com hem de començar per enlloc, ho farem per les dues més impresentables.

tinglado_darsena_nova

Aspecte de la dàrsena interior en l’actualitat

tinglado_darsena_antiga

Aspecte de la dàrsena interior a principis dels anys 30

Quan començaren a construir-se els molls de Llevant, de Ponent i el malecó del Túria a les acaballes del segle XIX i principis del segle XX, es configurà l’entrada a la dàrsena interior, entre els dos molls transversals, la qual encara era la mateixa que al començament del segle XXI. Però, amb la vinguda de la Copa Amèrica, hi havia un problema. Els senyorets de les regates veien aquesta eixida massa proletària, massa portuària (i com no!), i els senyorets del govern van decidir modificar irremeiablement la configuració d’aquesta dàrsena històrica del port. D’un bufit eliminaren el pas d’entrada entre els dos molls transversals (construint el famós pont mòbil) tancant-la per aquest vessant, i obrint-ne un nou canal cap al nord, travessant el moll de l’Aduana.

tinglado_riba

El tinglado 4 cara a la riba del moll als anys 90

tinglado_carrer

Actualment, trobem als tinglados 4 i 5 darrere de les “caixes” de la Copa Amèrica, ocults a la dàrsena

Però aquí no acaba la cosa, no orgullosos amb aquest canvi de figura, a algun il·luminat se li va ocórrer ampliar la riba del moll uns quants metres cap a l’interior de l’aigua per a situar, allí, els mòduls que servirien per als boxes dels competidors de la Copa Amèrica. Ni més ni menys que catorze paral·lelepípedes de ferro i cristall al capdavant de la dàrsena. Sis d’ells situats al costat septentrional i huit al meridional, col·locats just al davant dels tinglados 4 i 5, formant un carrer obscurs i apagat entre tots dos elements. D’aquesta manera, la tradicional vista dels tinglados vora l’aigua en el seu context natural i normal (ja que com hem vist eren magatzems de mercaderia), i la típica imatge del port amb les barques arrimades a la riba carregant i descarregant productes (encara que desapareguda des de després de la Guerra Civil), s’esfumaria definitivament amb l’arribada d’unes noves barques, més cares això sí, i d’un altre estament social més elevat.

Amb totes dues actuacions ja seria hora de tenir-ho bé, però no. Aquestes dues foren les realitzades per a la Cup, i quan vingué la Fórmula 1 també n’hagueren, encara que no tant destructives com les ja vistes (és que per ventura era possible fer-hi més mal?). Tot i així, novament foren els tinglados 4 i 5 els pitjors parats. Tot el seu voltant virant cap a la ciutat s’urbanitzà totalment, si així es pot dir. Actualment queden les restes del circuit urbà per enterra: mitjanes mogudes, cons, parterres, rotondes mòbils i inadequades… en fi, tot un (des)entramat urbanístic caòtic i enrevessat per a una zona amb gran afluència de trànsit.

En quant al que als propis tinglados es refereix, el seu interior es va omplir d’estructures que el modificaren i que feia entreveure el respecte de l’Ajuntament cap al grau de protecció BRL que tenen, tot amb el motiu (o l’excusa) de dir-li “material mòbil” per als boxes, tribunes i zones vip. Estructures i material que avui en dia segueixen al mateix indret que des de l’últim gran premi, tot i que enguany ja no es realitzarà la carrera a la ciutat. Però és de sentit comú, bòlids corrent a una velocitat de 300 km/h? Garatges amb material inflamable? Desenes de persones sobre unes estructures metàl·liques que no estan preparades per a eixe pes? Per moltes mesures de seguretat que n’haguera (i n’hi ha en un campionat de F1), que passara tota una desgràcia no hagués estat una premissa molt desgavellada.

tinglado_circuit

Moment en la construcció del circuit de Fórmula 1. A hores d’ara, el caos de l’indret no ha estat massa modificat.

I tot això, i de segur que molt més, és el que trobem a faltar al llibret 14 dedicat al centenari d’aquestos tinglados de mercaderies. Però ben bé se de segur i de primera mà que la culpa no la tenen els autors, ja que l’edició ha estat al càrrec de la pròpia Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient (de la qual depèn la Càtedra Demetrio Ribes) sota el patrocini de l’Autoritat Portuària de València. Per tant, veig lògic aquesta neutralitat i, en certa mesura, atrevides les poquetes crítiques encobertes i sota el braç que es reflecteixen a l’obra.

Amb tot, ara ni Copa Amèrica ni Fórmula 1, s’ho tenen ben merescut, encara que segueixen movent-se les cartes i els sobres per a que tots dos esdeveniments tornen a València, esperant que torne l’època daurada en que la Comunitat era el melic del món, tal i com va dir el nostre molt honorable imputat favorit. Per això, açò és un punt i a banda, la resta de la història comença amb la cessió gratuïta del govern espanyol a l’Ajuntament de València de la primitiva dàrsena del port (ara denominada marina reial), la qual serà gestionada pel Consorcio Valencia 2007. Ara tindran mà i guant blanc per a fer i desfer tot allò que vulguen en una, ja modificada i alterada per sempre, històrica dàrsena interior. I, sinó, temps al temps.

Leave a Reply