buy lasix http://all-treatment.org/buy-levitra-vardenafil/ http://all-treatment.org/buy-viagra-sildenafil-citrat/ isotretinoin online buy cialis online
9 juny 2009

Serra del Carxe (Jumella, Múrcia)

Author: elmanu | Filed under: Diari de Camp, Etnologia

La Serra del Carxe, a mitjà camí entre terres alacantines i murcianes, entre l’altiplà de la Manxa i el terreny àrid del sud-est peninsular. Vam arribar sobre les nou del matí per la seua vessant sud, a una venta anomenada Viña-P, pel camí que comunica el Pinós amb Jumella, i amb un vent gelat que es ficava en els ossos.

La nostra aventura va començar des d’un paratge conegut com La Curiosa, d’on vam partir per la pista forestal que arribava fins al cim de la Madama, el punt més alt de la serra. Aquest camí semblava no tindre fi, pràcticament no hi ha moment de respir, té un gran desnivell i quasi tot és pujada. No obstant, les vistes són úniques, paisatge típic del sud-est amb matolls i pins blancs que conviuen, conforme s’ascendeix en altitud, per carrasques i pins negres.

Seguint el camí, una sorpresa inesperada, neu en la seua vora. Ara ja compreníem el fred que hi feia, la nit ans havia estat nevant al Carxe. Aquesta, a poc a poc, anava intensificant-se i fent-se més visible en tots els racons on encara no havia pegat el sol.

El primer collat i, per tant, el primer respir d’aire fresc i d’un paisatge agrest, el vam trobar al paratge conegut com El Cantal. Fou aquí on s’hi trobaven les úniques vivendes de tota la serra per aquest vessant. Les Cases del Cantal estava format per una construcció rural, semireduïda, on destacava la seua entrada, encara en un estat prou favorable, i uns corrals posteriors per al ramat i altres animals de granja. El mas estava construït en pedra i argamassa, i estava recoberta per una capa d’enlluït; el sostre, estava suportat per vigues de fusta i tancat per teules àrabs.

Uns metres més amunt, s’hi trobaven les Coves del Cachorro que, tot i que no vam poder accedir, s’hi apreciaven unes dos coves, amb un corral davanter, i unes construccions més modernes al capdavant de la façana troglodita. Les vistes que podien gaudir els seus habitants era, senzillament, impressionant, amb un primer plànol de conreus abancalats i una panoràmica on començaven a apreciar-se les serres més importants d’Alacant.

Aquest pareixia un lloc perfecte per esmorzar, i com semblava que encara ens quedava prou camí fins a l’Alt del Carxe, ens vam aturar per pegar un mosset. Al prosseguir la marxa, la pista canviava la seua forma, endinsada entre pins i vegetació, per obrir-se un clar on les carrasques suportaven un potent vent gelat.

De sobte, una bifurcació on podíem elegir: seguir per la pista forestal, que circumdava un cim sencer, o una petita senda empinada però, alhora, recta cap a la pista, uns metres més cap amunt. La senda fou l’elecció de la majoria i, la veritat, crec que tots ens vam penedir quan anàvem per la meitat, i les cames començaven a tremolar. Però l’esforç va valdre la pena, prompte ens trobàvem, novament, en la pista. Quedava un últim esforç per arribar al cim.

Així que, després de més de tres hores de pujada continua, arribàvem a l’Alt del Carxe amb 1.371 metres d’altitud on també s’hi trobava un refugi de fusta tancat a dues aigües (amb la forma d’una tenda de campanya) i diverses antenes i molins eòlics per produir energia.

Des d’aquí, les mirades vibraven arreu, el paisatge era sensacional i l’abast del paisatge es perdia en el més llunyà horitzó. Quan llest era Jaume el Barbut! Des de l’epicentre del seu domini podia controlar tot el territori. Cap al sud les terres del Mar Menor i la Serra de Crevillent, cap a l’oest, la Pila, Serra Espunya, la Serra del Segura i Cazorla allà lluny; cap al nord la població de Jumella, la Manxa, els molins eòlics de la Font de la Figuera i, cap a l’est, les grans serres d’Alacant: el Cid, l’Aitana, la Carrasqueta, la Font Roja, Mariola, el Puig Campana… cap racó es quedava sense observar des d’aquest punt.

Encara que sense ganes, i absorts per la contemplació d’aquest bell paisatge, marxàrem camí abaix per fer l’última visita ans de tornar cap al poble, un Pou de Neu del segle XVII. Des del collat en el mateix nom, a 1.276 metres, una petita senda s’endinsava cap aquesta construcció de conservació i manteniment de la neu per als moments estiuencs. Amb una estructura cònica feta de pedra sense argamassa, s’obrin tres vans que donen accés al cup d’emmagatzematge, d’uns sis metres de fondària. Tot i que estava en bona conservació, part de la meitat del sostre estava caigut.

Així, després d’aquesta última visita cultural, ens dirigirem camí abaix per tornar a casa. Ans però d’arribar a la pista forestal, per la senda del Pou de Neu, uns voltors ens sobrevolaren ben prop. Va ser una senyal, ja era massa tard, era l’hora d’anar a dinar.

2 Responses to “Serra del Carxe (Jumella, Múrcia)”

  1. carlos Says:

    Hola, que tal:

    He agregado un enlace, que estara durante unos dias, a vuestra pagina: http://elcantaldelrunar.bloc.cat/post/17380/258846, en la portada de la mia, espero que os parecca bien.

    Sin otro particular quedo a vuestra disposicion.

    Attmte: Carlos

Leave a Reply