buy lasix http://all-treatment.org/buy-levitra-vardenafil/ http://all-treatment.org/buy-viagra-sildenafil-citrat/ isotretinoin online buy cialis online
11 juny 2009

el Creixement de la Metròpoli

Author: elmanu | Filed under: Contemporaneitat, Pensament

Era un poble tranquil, va nàixer en un petit turó durant el segle XIX prop a una gran metròpoli en plena expansió i unes antigues alqueries, creuat per un vell camí. Els seus carrers eren estrets i corbats i les seues cases eren de dues plantes, les façanes tenien sis obertures i estaven decorades amb taulells i algeps, com la de qualsevol poble veí. Les persones eren calmades i el seu poble, absolutament la seua totalitat, estava envoltat d’horta. Un fum de caminals el comunicaven amb altres poblacions i amb la metròpoli; caminals tranquils, replets de verd i amb una fragància tradicional de conrear la terra.

De sobte tot canvià. Un dia la metròpoli va créixer de manera desorbitada sense respectar-hi res, ni a les persones ni a la terra que l’havia alimentat durant segles. Primer l’asfalt, amb una quantitat indefinida de carrils, ocuparen la terra; els objectes mòbils començaren a circular sense descans, amb un soroll continu que destruïa l’harmonia del silenci. Després s’alçaren uns monstres de ferro que recolzaven a d’altres monstres de formigó a elevar-se cap al cel, destrossant l’harmonia d’un paisatge pla sense grans desnivells.

Ràpidament creixeren altres monstres de diverses altituds i, amb ells, vingueren els centres de comerç. Autèntiques aglomeracions d’objectes sobre estands i persones caminant com zombies, tant dins com fora. Velocitat sobre rodes i sobre peus. Més monstres d’asfalt, més abellers. Soroll, rapidesa, fum i pol·lució.

I aquell tranquil poble, nascut sobre un petit turó enmig de l’horta, va ser xuplat i perdut en la immensitat de la metròpoli. Envoltat de vies d’accés i de grans monstres de formigó, tancat de caminals i de passejos tranquils entre la naturalesa, humiliat i oblidat en la jungla d’asfalt. Ja no creixen creïlles ni cebes als seus horts; ja no hi ha horts. No es respira silenci, no s’escolta puresa. El seu poble llaurador ha quedat soterrat sota la ciutat dels rics, ja no tornarà a ser el que hi era, però encara hi queda la capacitat d’elevar-se, i alçar la veu.

A Beniferri

i totes les poblacions de l’Horta

predestinades a una mort silenciada

Leave a Reply