buy lasix http://all-treatment.org/buy-levitra-vardenafil/ http://all-treatment.org/buy-viagra-sildenafil-citrat/ isotretinoin online buy cialis online
2 maig 2010

Xicago, 1 de maig de 1886

Author: elmanu | Filed under: Obrerisme

Una gran vaga general tenia lloc aquest dia, a la ciutat de Xicago, per reclamar les vuit hores laborals. La fàbrica McCormik era l’única que treballava en aquell moment, continuant la producció a base d’esquirols. Després de dos dies, la vaga continuava i la congregació es va reunir front a la fàbrica. Quan va sonar la bocina els manifestants es van llançar contra els esquirols començant una batalla campal. La policia entrà en acció i començà a disparar, produint sis morts i centenars de ferits.

Al dia següent, el periodista Alfred Fischer, observador de la guerra que va presenciar, es dirigí cap al periòdic Arbeiter Zeitung per redactar una proclama que deia així:

“Treballadors: la guerra de classes ha començat. Ahir, front a la fàbrica McCormik, es va fusilar als obrers. La seua sang demana revenja!.
Qui podrà dubtar ja que els xacals que ens governen estan àvids de san treballadora? Però els treballadors no són un ramat d’ovelles. A la por blanca responguem amb la por vermella! És preferible la mort que la misèria.
Si es fusila als treballadors, responguem de la manera que els amos ho recorden per molt de temps.
És la necessitat la que ens fa xillar. A les armes!
Ahir, les dones i els fills dels pobres ploraven als seus marits i als seus pares fusilats, en tant que, en els palaus dels rics es plenaven gots de vi costós i es bebia a la salut dels bandits de l’ordre…
Sequeu les vostres llàgrimes, els que sufriu!
Tingueu coratge, esclaus! Alceu-vos!”

Aquest pamflet, finalitzava amb un acte de protesta, eixa mateixa vesprada, a la plaça Haymarket. Ja allí, 20.000 manifestants eren reprimits per la policia. De sobte, una bomba explotava on s’hi trobaven els policies, matant-ne a un i ferint a diversos. La policia va reprimir aquest acte amb un nombre incontable de ferits i morts.

En novembre d’aquell any, un judici contra vuit anarquistes, donava fi a la revolta. Tres foren empresonats i cinc foren condemnats a la forca, són els anomenats Màrtirs de Xicago. Un d’ells, Hessois Auguste Spies, xilla moments ans de la seua execució: “la veu que aneu a sofocar serà més poderosa en el futur que quantes paraules puc dir jo ara”. A finals d’aquell any, centenars de patrons donaven als seus obrers les vuit hores laborals.

En la Segona Internacional, celebrada en París en 1889, es va decidir rendir homenatge als Màrtirs de Xicago. Naixia, així, el Dia del Treballador; que es celebraria tots els primers de maig, en record a aquells anarquistes i obrers que van morir per a que altres pugueren assaborir la victòria de: 8 hores per a treballar, 8 per a dormir, i 8 per a l’oci.

YouTube Preview Image

Leave a Reply