buy lasix http://all-treatment.org/buy-levitra-vardenafil/ http://all-treatment.org/buy-viagra-sildenafil-citrat/ isotretinoin online buy cialis online
14 febr. 2011

Visions des de l’Estação

Author: elmanu | Filed under: Contemporaneitat, Pensament

http://2.bp.blogspot.com/_aWmFsAHg4_s/TRZYhsgXn3I/AAAAAAAABNg/9Q67hLv_UWI/s1600/LISBOA%252C+Cais+do+Sodr%25C3%25A9.jpgCom tots els dies a les hores puntes, el metro arriba a l’estació de Cais de Sodré, situat a la part baixa de la ciutat, junt al riu. És una de les estacions més concorries de la ciutat, allí hi ha terminals de trens, metros i vaixells, així com un gran nombre de parades d’autobusos i tramvies.

Sota terra, el comboi es deté a l’andana. Endins dels vagons, centenars de persones s’apressen a alçar-se i ficar prop de la porta per intentar eixir el més ràpidament possible. Una vegada les portes s’obrin, comença l’estampida. Un riu de gent avança ràpidament per l’andana cap a les escales de sortida. Les parets parlen de la situació que allí es viu dia a dia; sobre els taulells, hi ha gravats dibuixos de conills gegants corrent a dues potes i, d’entre d’elles, unes lletres també gegants formant una frase simple, concisa i real: “estou atrasado”.

De sobte, a l’inici de les escales de sortida, aquella marea humana veu reduïda notablement la seua velocitat; les persones s’acopen una rere l’altra, creant-se una ona gradual ascendent de cabells amb tots els colors, aspectes i llargàries possibles. Situat al darrere de tot aquest tumult insocial, l’observació d’aquesta imatge fa, si més no, recordar les primeres seqüències de la gran obra mestra de Fritz Lang Metròpolis on, centenars d’obrers capbaixos, es dirigeixen cap a l’ascensor 219 per descendir a la seua ciutat. Aquí, al contrari, la finalitat s’hi troba en ascendir.http://m1.11870.com/multimedia/imagenes/estaco-cais-do-sodre_pxl_73756af9295fac86e37abf134d75df79.jpeg

Ja a l’exterior, es produeixen similituds i discrepàncies amb el film de Lang. Concorda perfectament la visió del Club dels Fills amb la realitat actual: cotxes, soroll i velocitat són els protagonistes per excel·lència de les noves metròpolis. En canvi però, la llibertat, l’harmonia i la felicitat que hi viuen els habitants de l’exterior, no té res a veure amb la realitat de les nostres ciutats.

Al pis del terra de l’estació de Cais de Sodré, les persones avancen estressades d’un lloc a l’altre per mudar de transport públic. Uns venen de vaixell, allà al fons, tenint que creuar tota l’estació per agafar el metro o l’autobús; altres ixen dels trens, situats a la dreta, per fer el mateix recorregut; altres el fan a l’inrevés… imagineu-vos del caos circulatori que es produeix allí tots els dies. A les parades d’autobús i tramvia, les quals són les mateixes, centenars de persones s’acopen novament, en llargues files i sota la marquesina de la parada, per pujar-hi al transport. De nou l’escena de sota-terra es veu desplaçada a l’exterior, on la finalitat és entrar-hi al mostre metàl·lic que els durà al lloc de treball.

Després de vuitanta anys d’aquella obra d’art cinematogràfica sembla ser que, la Metròpolis ideada per Lang, no difereix tant de la realitat mateixa. Sí, és clar, en alguns aspectes sí però, en altres, segueix el mateix esperit, per no dir que ha degenerat en gran mesura.

http://www.tucamon.es/photos/0001/3245/metropolis_drones_blog.jpg?1235492997Dia a dia els obrers han de desplaçar-se mitjançant els transports públics o privats per dirigir-se a la seua feina, provocant el congestionament dels carrers i la pol·lució de l’atmosfera. A la tornada, no són desterrats a les profunditats de la terra però sí, en canvi, són desterrats a panals de vespes de vint-i-pico pisos d’alçada, per endinsar-se posteriorment al meravellós món de l’espectacle que els proporciona la televisió. La distribució classista de l’habitatge de Lang no és més que la visió extrema de la realitat metropolitana d’avui en dia on, les classes treballadores, són relegades a les circumdats de la ciutat o, inclòs, a ciutats-dormitori creades per la gran urbe conformant la seua extensa àrea metropolitana.

Pel que es refereix a l’estil de vida portat a cap en totes dues versions metropolitanes, mentre que a la creació de Lang es basa en la vida contemplativa i hedonista de les classes amb un estatuts social elevat, la realitat urbana actual es basa en la pressa i la velocitat provocat pel sistema competitiu capitalista i, alhora, per l’automòbil. En el fons, aquestes divergències són basades arran el paràgraf anterior ja que, per aquesta raó, el problema escau en que els treballadors encara continuen existint sobre la superfície del planeta, havent de mobilitzar-se per anar als llocs de feina i produint tot el caos existent a les ciutats modernes durant les hores puntes.

Per tant, la conclusió que es podria despendre de tot açò és que, el més convenient per afrontar el problema seria relegar a la classe treballadora sota el terra, fer realitat la visió futurista de Lang; així, els nostres governants podrien estar tranquils, dirigint el món a la seua manera sense escoltar a les veus oprimides, i gaudint de la seua vida contemplativa i espiritualment buida.

Malauradament, part d’aquesta idea maquiavèl·lica i bizarra ja s’està aconseguint a poc a poc, ells controlen el sistema com els vinga de gust sense escoltar a la gran massa anònima, alhora que també els relega sota el terra, mitjançant les grans oportunitats de llibertat i goig que esdevenen els centres comercials i el control de consciència que aporten els mitjans de comunicació. Del que tal vegada no són conscients és que, algun dia proper o llunyà, les masses s’adonaran que viuen en una falsa realitat mollejada pels seus amos, obriran els ulls i descobriran la vertadera vida. Aleshores serà el moment de deixar-se de productes materialistes sense importància per al nostre ser i esperit, i començar a lluitar per la dignitat i igualtat social.

Leave a Reply